En quin punt es troba l'assemblea de docents?

Lourdes - IES sa Blanca Dona

Després de la vaga indefinida i de la decisió de la Conselleria d’aturar les negociacions si no acceptàvem la proposta sobre el TIL, l’assemblea de docents de les Illes Balears, des de les 4 illes ha continuat treballant i reformulant les seves actuacions.

Així, una primera passa ja començada des d’abans ha estat la reorganització i coordinació entre el professorat. S’han creat comissions pròpies a cada illa i s’han connectat entre les 4 illes, sense intentar imposar cap model, simplement s’han relacionat funcions i persones. Hem construït així un eix vertebrador que està servint de model a altres marees verdes de la península.

La tasca, però, no és fàcil, persones desconegudes amb realitats diferents, més o menys interessades per les tecnologies, situacions familiars concretes, tornada a les aules amb la càrrega de feina que suposa i voluntat de fer tan bé com sabem la feina que hem decidit fer durant la nostra vida, ser docents, amb tot el que implica.

Dins d’aquesta reestructuració hem sabut fer-ho pel que fa a les formes, als grups de treball, a la connexió, som més gent que mai treballant per un objectiu comú, mai abans en les Illes Balears havia hagut una organització semblant, llevat d’organismes oficials, partits polítics i sindicats.

Som el col·lectiu més interdisciplinar que hi ha, cadascun de nosaltres és especialista com a mínim en un àmbit concret, i sabem que la majoria en més de dos, tres i quatre que al final repercuteixen positivament i enriquidora en la nostra tasca com a docents, tant dins l’aula com al centre i, finalment, cap a la societat.

Doncs bé, aquesta reflexió inicial i gens novedosa només es justifica si pensem d’on venim, què ens ha forçat a aquesta situació, on estem ara i cap on volem avançar.

Són molts els grups de treballs, els correus, els watssaps, les cridades telefòniques, els comunicats de premsa, les reunions en centres, cafeteries i cases… I tot i que no gaudim de l’eufòria de les assemblees i de veure samarretes verdes tot el dia com va ocórrer durant les tres setmanes de vaga, són moltes les energies que romanen, les persones que continuen pensant una o altra proposta, actuacions, sortides, possibles solucions… I correm també el risc de diluir-nos, de no ser conscients que la lluita contínua, ara en un pla diferent, potser amb una intensitat més baixa, però també d’una manera més reflexiva i no per això menys productiva o efectiva.

És per això que hem de tenir presents uns objectius comuns per a tots,  per la gent que ve a les assemblees, per la gent que no ve però hi participa de tot, per la gent que dubta, pels integrants de les comissions de treball… En definitiva, per aconseguir salvar l’educació pública i de qualitat que tots volem, per no admetre projectes imposats sense cap criteri pedagògic ni consens, per poder reflexionar sobre els veritables problemes de l’educació que en són molts, començant per l’anacronia i descompasament amb l’època en la qual estem… així com a objectius inmediats crec que aquestos podrien ser alguns:

• Reactivar les negociacions en un marc de credibilitat i de possibilitat real.
• Denunciar les contínues mentides del Govern.
• Col·laborar i ajudar la FAPA i les APIMES en la seva organització i les seves actuacions.
• Reivindicar les nostres raons en favor de l’educació pública.

I m’atreveixo a proposar una sèrie de plantejaments o simplement d’aspectes que hauríem de tenir en compte si volem mantenir aquest moviment en el temps, sigui quin sigui el context:

• Mantenir viu un esperit crític davant de temes socials.
• Intentar compartir reflexions i propostes amb la resta dels docents i de la societat.
• Participar en els espais de reflexió i execució pertinents, siguin virtuals o presencials.
• Difondre les actuacions que posem en marxa, donar-les difusió i tenir capacitat de dinamització. Hem d’establir unes línies mínimes i automàtiques  per tal de publicitar-nos, a banda de les pròpies de cada acció que vindran donades pel motiu del moment.